Balsàmic i rigorós; així és com Patrícia Gabancho defineix el llibre Economia de Catalunya, en el qual divuit especialistes aporten dades clau per entendre millor l’impacte econòmic que tindrà la independència. A més, Gabancho ens recomana Testimoni de càrrec, on Quim Nadal revela informació sucosa sobre les entranyes del PSC, i per arrodonir-ho ens ofereix un tast del recull d’articles del periodista Lluís Bassets.
Anticipant-se als informes apocalíptics del senyor Margallo, el Col·legi d’Economistes de Catalunya ha promogut un llibre —Economia de Catalunya— que analitza fil per randa les conseqüències de la independència. Ho fa amb rigor i avaluant-ne tots els escenaris, del pitjor —unilateral— al més acordat amb l’Estat. És un llibre balsàmic. Els nostres especialistes s’hi dediquen, hi pensen, fan els seus càlculs: això sol ja ens hauria de donar confiança, però és que, fredament, sense cap comentari diguem-ne polític, posen negre sobre blanc un panorama que no és en absolut pessimista.No cal ara comentar les dades econòmiques —cal dir que no són gens feixugues—, perquè seria massa llarg, sinó destacar algunes de les pinzellades que fan de rerefons. Pensem que en el llibre hi escriuen divuit especialistes de diferent perfil ideològic, de manera que el text resulta molt matisat. Coincideixen, però, en algunes coses.
Una d’aquestes és la relació amb la Unió Europea després de la independència. Aquí no es poden fer afirmacions taxatives, però la majoria apel·la a un principi: «benefici mutu i mal menor», que és el més factible de ser aplicat un cop s’hagi desfermat el procés, perquè si bé la UE no estimularà mai cap secessió —més aviat al contrari— no té per què perllongar els efectes negatius sobre Catalunya i sobre la mateixa Unió. S’imposarà —a través de l’arbitratge— la resolució d’un conflicte en benefici d’una xarxa econòmica molt ben nuada. Sí que apunten que el «vet» espanyol mirarà de ser-hi perquè és un «mecanisme psicològic» de consol i de justificació del Govern davant els espanyols. El conflicte, apunten tots, no és econòmic ni jurídic, sinó polític.
Per tant, alguns d’ells aposten per una tercera via molt ben precisada. Ha estat comentat, així, l’article d’Antoni Castells: propugna un acord específic i bilateral Catalunya-Espanya, però hi sura el desencant de qui ha negociat durament amb el Govern central sense sortir-se’n i sense que els acords s’hagin complert mai. Recorda Castells que no és l’únic problema el dèficit fiscal —«manifestament excessiu»—, sinó que Espanya pren decisions que perjudiquen Catalunya. Només cal llegir els diaris! Però jo hi afegiria que el pes del mercat espanyol arrossega Catalunya cap a models econòmics de baixa qualitat per l’efecte d’emulació cap al que és més fàcil, és a dir, l’especulació i la corrupció.
[...]
Per tant, alguns d’ells aposten per una tercera via molt ben precisada. Ha estat comentat, així, l’article d’Antoni Castells: propugna un acord específic i bilateral Catalunya-Espanya, però hi sura el desencant de qui ha negociat durament amb el Govern central sense sortir-se’n i sense que els acords s’hagin complert mai. Recorda Castells que no és l’únic problema el dèficit fiscal —«manifestament excessiu»—, sinó que Espanya pren decisions que perjudiquen Catalunya. Només cal llegir els diaris! Però jo hi afegiria que el pes del mercat espanyol arrossega Catalunya cap a models econòmics de baixa qualitat per l’efecte d’emulació cap al que és més fàcil, és a dir, l’especulació i la corrupció.
[...]
* Per veure la resta de l'article i altres continguts de la revista visita: http://www.iquiosc.cat/lletres/numero/63
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada