divendres, 30 de maig del 2014

LLENGUA. «Un retret serè a la nostra hospitalitat lingüística»

Maria Lladós
maria.llados.catala@gmail.com

Us heu parat mai a pensar en les peripècies que han de passar els nouvinguts per aprendre la nostra llengua? Això és el que ens proposa que fem Maria Lladós en aquest article: llegint la història d’ Eliana, una brasilera que ha après el català malgrat l’actitud dels catalanoparlants, ens adonarem del mal que fem (i ens fem) cada vegada que canviem de llengua.

L’any 2003 la Generalitat va engegar la campanya de dinamització de l’ús del català «Tu ets mestre», en què es pretenia alertar de la necessitat de parlar català als nouvinguts en contextos tan quotidians com ara les botigues. Jaume Cabré, des de l’Avui, va dir que no havíem de «perdre la batalla del carrer», però el llibre d’Eliana Oliveira ens enfoca aquest tema traient-li el regust militar de «campanya» i «batalla» i posant en el seu lloc la necessitat d’aprendre català dels adults nouvinguts —perquè, com va dir Jaume Macià a propòsit del Tu ets mestre, primer hem de creure que val la pena ensenyar-lo. Passada més d’una dècada, com si estiguéssim «atrapats en el temps», encara vola el fantasma del canvi automàtic de llengua davant d’un «foraster», un tic que potser ens serveix per a reduir-nos l’estrès però que és un consentiment d’intervenció de tota mena de prejudicis que uniformitzen el nostre receptor i que ens fa fer sempre a nosaltres el mateix paper de l’auca, igualment fals. Està clar que n’hem d’aprendre, perquè tot s’aprèn. I qui millor per a fer-nos de mestra que una brasilera, desconeixedora tant del català com del castellà que el 2006 es va instal·lar a Mataró pensant que vindria a aprendre castellà i anglès i milloraria el seu currículum i es va trobar amb la sorpresa del català? La seva relació amb Catalunya queda dibuixada amb la feina que va trobar, tenir cura d’una dona de vuitanta-set anys que no podia caminar bé perquè s’havia trencat el fèmur, i vivint a casa seva seguim la relació amfitriona-hostessa, una relació que segons l’antropologia és sempre de protecció mútua, i que l’autora ens tradueix amb una frase millor que l’eslògan inicial: «Tu m’ajudes i jo t’ajudo».
[...]
* Per veure la resta de l'article i altres continguts de la revista: http://www.iquiosc.cat/lletres/numero/63

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada