 |
| dcoromines@lletres.cat Twitter: @dianacoromines |
Aquest és un llibre diferent sobre el 1714. No només perquè, per primera vegada, posa en primer terme les heroïnes protagonistes de la Guerra, sinó perquè ens ofereix una mirada lúcida i clarificadora sobre el sentit d’una lluita que els catalans van reprendre l’endemà mateix de l’11 de setembre del 1714. En el dinamisme, l’empenta i la vitalitat d’aquells homes i dones de la Barcelona del 1700 ens reconeixem a nosaltres mateixos i entenem per què no hem deixat mai d’anhelar la llibertat.
L’arxiduc Carles d’Àustria, el general Moragues i els germans Desvalls són alguns dels protagonistes i herois que ràpidament ens vénen al cap quan evoquem la Guerra de Successió. En canvi, els noms de la reina Elisabet Cristina, Magdalena Giralt o Manuela Desvalls ens diuen ben poca cosa, malgrat que van tenir un paper tan important com el dels seus respectius marits i germans. Rectifiquem: «ens deien» ben poca cosa, fins que Patrícia Gabancho les ha rescatades de l’oblit en el magnífic llibre Les dones del 1714, coincidint amb el tricentenari del conflicte bèl·lic, que enguany commemorem. Gràcies a Gabancho descobrim, per exemple, que la futura emperadriu del Sacre Imperi Romanogermànic (per cert, es va fer gravar el perfil del port de Barcelona al seu sarcòfag, que es pot veure a Viena) va governar amb fermesa i sentit d’estat braç a braç amb la Junta de Comuns, des que el seu marit va marxar a Viena el 1711 fins que ella mateixa va haver d’abandonar el país, amb recança, el 1713. Descobrim, així mateix, que la dona del general Moragues va jugar un paper clau des de la fortalesa de Castellciutat (on havien destinat el seu marit), ocultant gent o ajudant- los a travessar la frontera. I ens assabentem, també, de la tasca imprescindible a la qual es va lliurar Manuela Desvalls, abadessa del monestir de Vallbona, durant tot el conflicte bèl·lic i en les dècades posteriors. Fent de copista de centenars de missatges, es va convertir en una peça essencial del servei d’intel·ligència que dirigien els germans Lleonart per mantenir en contacte permanent Barcelona i el territori, i en el qual van participar molts altres homes i dones, entre elles la seductora aristòcrata barcelonina Marianna de Copons.
[...]
* Per veure la resta de l'article i altres continguts de la revista visita: http://www.iquiosc.cat/lletres/numero/63
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada